GEEB a la Cadireta del Diable

A vegades algú arrufa el nas quan parlem de restauració en contes de re-equipament, diuen que no és més que un eufemisme esnob… Per entendre clarament la diferència entre el que és una restauració i què un simple re-equipament només cal donar-se una volta per aquesta petita delicadesa que és la GEEB de la Cadireta del Diable, hem trec tots els barrets! Una via vertical, atlètica i rematada amb un deliciós sostret que ens aboca al buit envoltats dels monòlits més mítics d’aquesta banda del Serrat… No ens deixarà indiferents de cap de les maneres.

Aproximació:

Estacionem el vehicle a l’aparcament que hi ha al revolt just després de l’entrada al Monestir. Anem a buscar la canal del Pou del Gat, que remuntem fins anar a petar al Camí de l’Arrel i el prenem en direcció al Monestir. Al cap d’una estona passarem per sota la Cadireta del Diable, però hem de continuar fins una esplanada on trobarem un corriol que es desvia cap a l’ermita de Trinitat.

Un cop a l’alçada de l’edifici prenem un corriol que marxa cap a l’oest i  que poc a poc es va tancant fins arribar al peu de via.

L1(V+)

La via s’inicia al peu d’un marcat diedre, pel qual transcorre el primer llarg. L’escalada és de llibre, trobant la tirada molt equipada a base de claus, excepte un curt tram on no tindrem problemes per completar l’assegurament amb fissurers. Reunió in xic incòmode. 30 metres.

L2(V+)

Continuem uns metres pel diedre fins que aquest es va diluint. Aleshores flanquegem a dretes per agafar un nou diedre, tot i que escalarem per la placa de la dreta fins atènyer la reunió a l’ombra d’un arbre. 30 metres.

L3(6a+)

Continuem per un diedre atlètic d’escalada franca, fins que a mitja tirada trobem un tram més picant (no obligat) però que de seguida s’amanseix fins arribar a la reunió. 30 metres.

L4(Ae/IV+)

Aquesta tirada es fa pràcticament tota en escalada artificial, tot i que ha estat re-equipada per poder forçar-la en lliure al gust (roca molt bona). Anem trobant parabolts intercalats amb velles pitonises. Abans d’arribar a la reunió, que és sota el sostre, tenim un tram en lliure senzill. 35 metres.

L5(Ae/V)

Iniciem el llarg en escalada artificial per superar el sostre de manera acrobàtica però sense necessitat d’estirar-nos gaire. Quan sortim a la vertical ja podem anar en lliure i fàcilment guanyar el cim d’aquesta singular agulla. 15 metres.

Descens:

Hem de travessar els Flautats cap al nord (haurem de fer un parell de ràpels curts) fins arribar al coll entre aquests i el Fessolet. Des-grimpem i baixem per una canal que de seguida ens mena cap a la Mòmia. Seguim un corriol que passa pel vessant nord d’aquesta i que va a parar a un altre corriol que prenem en direcció nord i que ens condueix a Trinitat.

El que més m’ha agradat:

• Bonics tres primers llargs de diedre, mantinguts i amb bona roca.
• Divertida superació del sostre, amb bon ambient.
• Restauració exemplar.